Cuinera de Ca n’Alfredo des de 1972, any en què es va casar amb Joan Riera, la família del qual ha regentat el restaurant des de 1942.

Mai va pensar a ser cuinera, ni va estudiar cuina, però la vida la va portar a posar-se al capdavant d’un restaurant familiar i contribuir amb la seua bona mà davant dels fogons, fins a convertir-lo en un clàssic, amb reconeixement en les guies Michelin, Repsol, etc. i multitud de premis que avalen la seua professionalitat.

Mai ha deixat d’aprendre, ni de mantenir ni recuperar receptes antigues que formen part de la cultura popular de l’illa. Per a ella la cuina mai ha estat luxe i glamur, sinó simplement treball i tradició.

Forma part d’una generació de cuineres tradicionals, que han estat la columna vertebral de la cuina popular, per guardar coneixements en les seues memòries i transformar amb les seues mans els sabors de la terra. Les seues figures són clau per a entendre la forma com la societat ha evolucionat. Amb receptes heretades de mares, ties, àvies, les dones de comunitats rurals posseeixen el patrimoni gastronòmic del país.

Des de 2014, la seua figura és la de la xef executiva i el seu treball en el restaurant és el de supervisar que les seues receptes es mantinguin al peu de la lletra, sense perdre un àpex d’aquesta tradició.

Cuinera de Ca n’Alfredo des de 1972, any en què es va casar amb Joan Riera, la família del qual ha regentat el restaurant des de 1942.

Mai va pensar a ser cuinera, ni va estudiar cuina, però la vida la va portar a posar-se al capdavant d’un restaurant familiar i contribuir amb la seua bona mà davant dels fogons, fins a convertir-lo en un clàssic, amb reconeixement en les guies Michelin, Repsol, etc. i multitud de premis que avalen la seua professionalitat.

Mai ha deixat d’aprendre, ni de mantenir ni recuperar receptes antigues que formen part de la cultura popular de l’illa. Per a ella la cuina mai ha estat luxe i glamur, sinó simplement treball i tradició.

Forma part d’una generació de cuineres tradicionals, que han estat la columna vertebral de la cuina popular, per guardar coneixements en les seues memòries i transformar amb les seues mans els sabors de la terra. Les seues figures són clau per a entendre la forma com la societat ha evolucionat. Amb receptes heretades de mares, ties, àvies, les dones de comunitats rurals posseeixen el patrimoni gastronòmic del país.

Des de 2014, la seua figura és la de la xef executiva i el seu treball en el restaurant és el de supervisar que les seues receptes es mantinguin al peu de la lletra, sense perdre un àpex d’aquesta tradició.